El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurobiològic que implica un desenvolupament inadequat del nivell d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat que interfereix significativament en l’aprenentatge, l’adquisició d’hàbits i l’adaptació del nen a l’entorn social i familiar. Els símptomes es manifesten en diferents activitats i àrees, essent una de les causes més freqüents de fracàs escolar.
Un diagnòstic precoç i fiable permet millorar la qualitat de vida dels afectats i de les seves famílies.
El diagnòstic clàssic del TDAH es basa en dades clíniques, mitjançant la detecció de símptomes d’inquietud motora, impulsivitat i manca d’atenció que són presents de forma persistent en el nen i que interfereixen clarament en el seu funcionament acadèmic, social i familiar. Són necessàries nombroses entrevistes i períodes d’observació per arribar a un diagnòstic fiable.
El desenvolupament tecnològic i científic recent permet aplicar un nou paradigma al diagnòstic del TDAH mitjançant l’estudi del procés d’atenció visual i la resposta a diferents estímuls. Aquesta metodologia desenvolupada per la spin off Braingaze (Universitat de Barcelona) aporta dades mes objectives i fiables al diagnòstic, millorant en combinació amb altres proves neupsicologiques i entrevistes la fiabilitat del diagnòstic.